ENTREVISTA DE JOSEP M.ÀLVAREZ AL SETMANARI ‘L’ECONÒMIC

‘Preveiem que la vaga general tindrà un seguiment massiu

L’Econòmic, 11.09.10 *

El proper 29 de setembre la vaga general mesurarà el grau de rebuig dels ciutadans a una reforma laboral aprovada enmig d’una crisi. El principal responsable de la UGT assegura que hi ha una negativa generalitzada a la reforma però que també hi ha por que la participació en aquesta convocatòria comporti represàlies.  Per Anna Pinter

Alguns baròmetres parlen d’una participació en la vaga general d’un 9%. Com afronta la UGT unes previsions tan negatives?

Els baròmetres que es fan de manera general no reflecteixen bé les previsions. Nosaltres ens dirigim a les persones en actiu, no a la totalitat de la societat com mesuren els baròmetres. Així mateix, a les enquestes no hi ha un rebuig a la vaga pel contingut de la convocatòria, sinó perquè hi ha por de secundar-la atesa la situació tan crítica que vivim. Estem realitzant més assemblees que en cap altra i a totes hem rebut un suport absolut. Nosaltres preveiem que tindrà un seguiment massiu. El que volem és que sigui una vaga cívica i de convenciment.

Quan considerareu que la vaga ha estat un èxit?

La vaga la convoquem perquè es derogui la reforma aprovada i l’èxit vindrà en la mesura que es comenci a desfer la reforma. Els polítics no han tingut la valentia d’explicar què és el que representa la reforma, no hem vist debats oberts. Aquest procés clandestí és la demostració palpable de la manca d’arguments. Algunes de les esmenes que han incorporat sembla que els faci por presentar-les.

Les modificacions que s’han introduït en el tràmit parlamentari han seguit la mateixa línia que el text central de la reforma?

Sí i tant, no han fet res més que empitjorar-la… Com la que ha incorporat CiU, que és considerar motiu objectiu d’acomiadament si en un període de dos mesos es compten dues baixes per dues malalties diferents. O l’última aportació del ministre de Treball, Celestino Corbacho, per la qual l’aturat que rebutgi la formació deixa de cobrar subsidi. El problema no és que els ciutadans no vulguin formar-se, sinó que l’Estat no té capacitat per formar tots els aturats. No neguem que hi hagi persones que vulguin cobrar sense formar-se, però no es pot tractar la gran majoria amb la mateixa medicina.

Alguna reforma calia fer, perquè tots els organismes internacionals han insistit en la necessitat de canvis en el mercat de treball.

Més enllà dels dignes consells de les organitzacions internacionals, deixa’m dir que s’equivoquen bastant. Pot ser haurien de revisar les seves previsions, que sovint no encerten. Aquestes tenen interessos i poca dignitat donant-nos consells quan ens han ficat en aquesta crisi. Nosaltres no neguem una reforma del mercat de treball, perquè creiem que el sistema productiu necessita un canvi, però aquesta reforma ens farà menys productius encara perquè basem la competència dels nostres productes en el preu de la mà d’obra i no en la tecnologia i la formació. Ara ens estem emmirallant amb el Marroc i no amb Alemanya. Tot i això, creiem que els convenis col·lectius són la gran eina.

Tanmateix el percentatge de mesures de flexibilitat interna a les empreses en els convenis col·lectius a penes arriba al 6%.

Les empreses no el fan servir perquè en el fons la flexibilitat és necessària en un sistema productiu que no és el nostre. Al darrere de la reforma, en canvi, hi ha la idea que nosaltres com a país ens en sortirem produint més barat.

Per què no s’ha fet una reforma del mercat laboral més lligada a un nou model productiu i ens hem centrat en l’abaratiment dels costos laborals?
Crec que el Ministeri d’Economia ha decidit fer el més fàcil i que paguin la crisi els que tenen més a mà, els funcionaris, els pensionistes, etc. Economia ha seguit una política neo basada en consignes fàcils que trenca amb les polítiques de reforma del sistema productiu en què estava treballant i només opta per mesures curtterministes. Zapatero s’ha deixat portar per la pressió internacional i els poderosos i s’ha sumat a la majoria europea, que, en canvi, als seus països, no fa aquestes polítiques. A Alemanya o a França no hi ha debat sobre la possibilitat d’abaratir l’acomiadament.

Els empresaris també reclamaven mesures per modificar el mercat de treball.

Quan parlo amb els empresaris no ens plantegen que tenen problemes amb l’acomiadament, sinó que en tenen per trobar gent formada. I això encara avui en dia, amb els problemes d’atur que tenim. També ens plantegen les dificultats que troben en l’abastament energètic. Així mateix, em trobo investigadors que se senten enganyats perquè van tornar de països com ara els EUA, França o Alemanya perquè els prometien que la política en R+D havia canviat, i ara resulta que la primera retallada que ha fet el govern ha estat en investigació. Hi ha una manca de rumb en el govern estatal.

Hi ha una reforma de la negociació col·lectiva pendent però hi ha una forta resistència al canvi tant per l’empresariat com pels sindicats. Per què?

Jo cada cop que sento parlar d’aquesta reforma em poso a tremolar. Em fa l’efecte que el que volen és fer-nos empassar una reforma que consolidi l’actual model productiu i que empitjori encara més la situació. No hem d’oblidar que el qui més demana la reforma de la negociació col·lectiva és el Partit Popular. Per això és molt important l’èxit de la vaga general, per la reforma laboral i les altres reformes que estan en cartera.

La Comissió Europea calcula que, si continuem amb aquest sistema de pensions, el sobrecost del finançament suposaria 2,3 punts percentuals del PIB per als fons públics en 20 anys. La reforma de les pensions es perfila com la propera cita. Quines haurien de ser les línies clau?

En aquests moments no hi ha cap necessitat objectiva de retardar l’edat de jubilació. Som el país de la UE on ens jubilem més tard a la pràctica. Els alemanys ho fan als 61 anys de mitjana i nosaltres, als 63,8. Fa deu anys, la mateixa Comissió Europea ens advertia que el sistema de pensions espanyol petaria, i enguany en plena crisi continua tenint superàvit. Aquest és un tema del qual tenim temps per parlar, però de manera democràtica i serena. Que els partits polítics incloguin aquesta mesura d’allargar l’edat de jubilació si ho volen. És un debat que no es pot fer amb nocturnitat.

Quins punts inclouria en el debat?

S’haurà d’abordar com introduir coeficients de reducció del temps en el sector de la construcció, en els Mossos d’Esquadra o en els treballs de torn nocturn o de cap de setmana, que està provat que escurcen la vida. Seria raonable que un treballador, una vegada hagi complert els anys de cotització obligada, es pugui jubilar.

Catalunya ha sortit especialment malparada de la crisi. És la que més ocupació fixa ha destruït. A l’agost Catalunya concentrava el 27% de l’increment d’aturats del conjunt de l’Estat.

Érem la comunitat que tenia més treball fix i està demostrat que les economies amb més pes industrial són les primeres que resulten afectades per la crisi i també les primeres que se’n surten. Hi ha hagut comunitats autònomes que ara s’enorgulleixen que no han augmentat tant el nombre d’aturats, però és que en períodes de creixement tenien un 15% d’atur. A més, aquí la crisi ha coincidit amb la transformació del sector de l’automòbil.

En quin sentit?

L’automoció a Catalunya és un sector d’acoblament, amb un pes molt important de la indústria auxiliar, la qual cosa vol dir que quan hi ha una caiguda de vendes global com l’actual la situació és més complicada. La crisi sí que ens ha afavorit en una qüestió, i és que Nissan ha paralitzat la construcció de la planta a Tànger i ha mantingut la producció a la Zona Franca de Barcelona. Em fa l’efecte que aquest sector començarà a estirar l’economia. La vinguda de la producció del Q3 serà una millora en producció i en qualitat. Així com els moviments de Ficosa i Sony també van en una bona direcció per treballar productes nous.

Com veieu l’anunci que Catalunya tindrà la planta de producció europea de la firma de cotxes xinesa Chery? És el més adient per al nou model productiu català a què s’aspirava?

Que la Xina ens triï és una decisió molt positiva més enllà dels models que es produiran i de si tindrem centre d’R+D o no. I en la situació en què ens trobem no estem per dir no si no entronca dins del model desitjat. Una vegada aquí estarà bé aprofitar la ubicació per reequilibrar el territori.

En quina mesura creu que la indústria ha de recuperar protagonisme?

Sense indústria no sortirem de la crisi. Els sectors com el de l’automòbil tornaran a ser el motor de la nostra economia.

Quina valoració fa de la gestió del Ministre de Treball, Celestino Corbacho, ara que ha anunciat que torna a Catalunya.

Preferiria fer-la després del dia 29 de setembre perquè em fa l’efecte que aquesta cridòria al voltant de Corbacho des del punt de vista polític per cremar-lo és raonable. El ministre de Treball ha arribat a aquesta cartera en un moment difícil i crec que no sempre ha compartit les posicions del govern.

Vostè ha dit que els sindicats hauríeu d’haver estat més crítics en el procés de fusió de les caixes.

Els sindicats s’han acomodat en les caixes i no han estat tan crítics com ho podien haver estat. No ens podem carregar un sector parapúblic, les fusions s’han centrat en el repartiment de cadires i després s’han pres mesures dubtoses com la d’Unnim. Una de les primeres decisions que ha pres després de la fusió ha estat apujar el sou als directius. Com és, això?